A la recerca del mot que millor definís al nostre subjecte, vam remenar revistes tècniques, llibres especialitzats, diccionaris i altres fonts del saber. A la fí hem repescat unes quantes paraules que han ocupat els nostres pensaments amb desigual fortuna.
. Primer ens vam topar amb una de ben clàssica, artista/a. Immediatament ens evoca aquelles vicetiples de cabaret que amb molta gràcia s’aixequen les faldilletes.
. Després vam afegir visual/a al concepte anterior, però aquesta acotació deixa fora un col·lectiu de discapacitats privats d’aquest sentit privilegiat.
. Ens aturem en particularitats com pintor/a i, per experiència personal, sabem que entre i no res, ens estan demanant un pressupost de goteelé per un piset de 60 m2.
...i seguint la investigació, esperançats, de sobte topem amb:
. Mestre/a, la troballa és realment digna, però sabem que està en clara recessió, i encara que l’objectiu del curs és aconseguir aparentar ser, sense ser, em sembla impossible que amb 51 consells, abastem ni per aproximació, l’aparença d’aquest terme.
. Una de les paraules que més punts tenia per eclipsar a la resta va ser autor/a. Senzilla, accessible i curta. El seu problema é la seva relació amb Copyright. No hem d’oblidar la “Sociedad general de autores y editores”.
…I fent camí en la nostra recerca ens trobem amb Creador/a i mai millor dit,vam veure la llum. Comprovem a Wikipedia que Creador/a és qui té la capacitat de crear. També podem aplicar el mot a Deu nostre Senyor, sinònim inequívoc de l’origen de totes les coses. Etimològicament, creador/a és un cultisme que deriva del Llatí Creator, d’on també ens surt el vulgarisme procreador/a. I sense més dilació, tirem pel dret:
Amb la voluntat d’establir conceptes i aclarir dubtes, entendrem que la capacitat de procrear, no és un concepte paral·lel a la capacitat de crear. En aquest temps que corren procrear millor poquet. Però és cert que la capacitat procreadora i creadora del Creador, han sigut un tàndem perfecte. Està apamat, NO? …el Creador va ser el primer performer, el més gran. Va modelar el fang amb més o menys fortuna i va practicar l’ensamblage. Dissenyador del primer hapenning, va inventar la icona més saborosa, jugant amb una pometa, es va treure de la màniga tots els pecats, i va idear el ranking dels 10 principals. I per rematar la jugada va ser el polígraf inspirador del best seller més venut de la historia. Crec que no es pot demanar més. Qui trobarem tan inspirador sobre la capa de la nostra malferida terra? Realment diví; i no diví de passarel·la, senzillament Diví.
Sense desmerèixer la parrafada anterior, hem de constatar que ens interessen més les teories creacionistes que les evolucionistes. Anem per feina, si el que volem és estructurar el nostra món en quatre dies, no tenim temps d’anar pensant en evolucions.
Siguem pràctics i seriosos, crear ha d’estar fonamentat en actes viscerals, és necessari que les nostres necessitats ens hi aboquin. Encara que les necessitats siguin guanyar pasta o enganxar notorietat.
Amb l’objectiu de tenir un model clar, hem escollit creador/a. D’ara endavant t’has de tatuar al cervell les seves lletres i quant sentis pel carrer Ei, creador/a!, et tombis i responguis … ¿Què collons vols?...amb decisió i orgull.
Reflexió postdatada: Com diu Obama, we can. I des d’aquí l’encoratgem perquè pel gener no hagi de canviar el seu flamant eslògan, pel populista i domèstic d’en Chiquito… No puedorrrr …
. Primer ens vam topar amb una de ben clàssica, artista/a. Immediatament ens evoca aquelles vicetiples de cabaret que amb molta gràcia s’aixequen les faldilletes.
. Després vam afegir visual/a al concepte anterior, però aquesta acotació deixa fora un col·lectiu de discapacitats privats d’aquest sentit privilegiat.
. Ens aturem en particularitats com pintor/a i, per experiència personal, sabem que entre i no res, ens estan demanant un pressupost de goteelé per un piset de 60 m2.
...i seguint la investigació, esperançats, de sobte topem amb:
. Mestre/a, la troballa és realment digna, però sabem que està en clara recessió, i encara que l’objectiu del curs és aconseguir aparentar ser, sense ser, em sembla impossible que amb 51 consells, abastem ni per aproximació, l’aparença d’aquest terme.
. Una de les paraules que més punts tenia per eclipsar a la resta va ser autor/a. Senzilla, accessible i curta. El seu problema é la seva relació amb Copyright. No hem d’oblidar la “Sociedad general de autores y editores”.
…I fent camí en la nostra recerca ens trobem amb Creador/a i mai millor dit,vam veure la llum. Comprovem a Wikipedia que Creador/a és qui té la capacitat de crear. També podem aplicar el mot a Deu nostre Senyor, sinònim inequívoc de l’origen de totes les coses. Etimològicament, creador/a és un cultisme que deriva del Llatí Creator, d’on també ens surt el vulgarisme procreador/a. I sense més dilació, tirem pel dret:
Amb la voluntat d’establir conceptes i aclarir dubtes, entendrem que la capacitat de procrear, no és un concepte paral·lel a la capacitat de crear. En aquest temps que corren procrear millor poquet. Però és cert que la capacitat procreadora i creadora del Creador, han sigut un tàndem perfecte. Està apamat, NO? …el Creador va ser el primer performer, el més gran. Va modelar el fang amb més o menys fortuna i va practicar l’ensamblage. Dissenyador del primer hapenning, va inventar la icona més saborosa, jugant amb una pometa, es va treure de la màniga tots els pecats, i va idear el ranking dels 10 principals. I per rematar la jugada va ser el polígraf inspirador del best seller més venut de la historia. Crec que no es pot demanar més. Qui trobarem tan inspirador sobre la capa de la nostra malferida terra? Realment diví; i no diví de passarel·la, senzillament Diví.
Sense desmerèixer la parrafada anterior, hem de constatar que ens interessen més les teories creacionistes que les evolucionistes. Anem per feina, si el que volem és estructurar el nostra món en quatre dies, no tenim temps d’anar pensant en evolucions.
Siguem pràctics i seriosos, crear ha d’estar fonamentat en actes viscerals, és necessari que les nostres necessitats ens hi aboquin. Encara que les necessitats siguin guanyar pasta o enganxar notorietat.
Amb l’objectiu de tenir un model clar, hem escollit creador/a. D’ara endavant t’has de tatuar al cervell les seves lletres i quant sentis pel carrer Ei, creador/a!, et tombis i responguis … ¿Què collons vols?...amb decisió i orgull.
Reflexió postdatada: Com diu Obama, we can. I des d’aquí l’encoratgem perquè pel gener no hagi de canviar el seu flamant eslògan, pel populista i domèstic d’en Chiquito… No puedorrrr …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada