15. EGO i jo

Fa 15 consells ens vam aixecar amb un jo froidià, primitiu, desorganitzat, amb una personalitat pobra i dubtosa, amb la sexualitat i l'agressivitat desordenades. I ahir vam anar a dormir amb voluntat plena, lluny dels tons mitjans, amb un objectiu, l'èxit, utilitzant un llenguatge adequat, oblidant la recerca de la coherència, vorejant la territorialitat, abanderats per les nostres fílies, amb un fons d'armari exemplar , fidels al sibaritisme, sense voluntat d'arribar a ser animadors d'un chiquipark, amb una nova història i extraordinariament intel.ligents .... Així som o almenys així hauríem de semblar.

I què passa a partir d'avui?

Hem passat la nit il.luminats, abraçats al coixí. Uns acariciant el seu lluent ego, altres admirant el seu super-ego i altres possiblement de confidències amb el seu alter-ego, en qualsevol cas tots afrontarem l'albada amb una clònica reflexió matutina:

Què sóc i on vaig?

Alexandre Jodorowsky, cineasta, defineix així el sentit de la creació individual, "Un home sol és efímer, la humanitat és immortal".

No em Jodorowsky Alejandro, tú no has llegit el savi Horaci? Ho recordarem junts: "He donat fi a un monument més peremne que el bronze, i més alt que la més decrèpita antigor de les pirámides reials, que la pluja voraç no podrà destruir i la tramuntana, impotents, tampoc; ni la incomptable successió dels anys ni el pas del temps fugisser. No moriré pas tot; una gran part de mi evitarà Libitina (deessa de la mort). Odes, 3,30 1-7

Assumir la nostra immortalitat, semblar un creador i haver passat una nit en blanc a soles amb els nostres egos, ens obliga de nou a complicades reflexions i ens envaeix la imperiosa necessitat de crear, però ..., i ara què fotu? (verb relacionat amb el verb fer, no amb una imatge emulsionada sobre un paper).

Aturem-nos un instant.

Hem esculpit junts a Mr Potato en el consell 14, transformat pedres en poesia en el consell 5 i junts vam participar en una acció pública en el consell número 7. És possible que pensem que ja ho hem provat tot i que és el moment d'experimentar amb accions més contundents i transgressores.

Compte! Aquí és on el creador es pot veure com un ésser suprem i convertir-nos en narcisistes patològics. Aquí és on podem convertir l'acte de crear en una acció perversa, assumint l'art com un "aquí val tot".

Mentre l’arrodonida carena de la teva magdalena, nua del seu plisat vestit, se submergeix en el cafè amb llet ...,

contesta i suma els valors de les teves respostes.

1. Les teves necessitats creatives no en tenen prou amb la plastilina?

• Vull més. (1 punt)
• Tinc seriosos dubtes. (0 punts)
• M'encanta la plastilina. (2 punts)

2. Creus que pots utilitzar la vida com a matèria primera per crear.?

• Si i per què no? (1 punt)
• No entenc la pregunta (0 punts)
• No (2 punts)

3. Vols ser famós a qualsevol preu?

• Si vull (1 punt)
• Quant costa? (0 punts)
• Doncs, No (2 punts)

Si la teva puntuació no sobrepassa el tres,observa amb deteniment els dos exemples i para atenció a la darrera proposta.

Exemple 1

Any 2007. Galeria Còdex Managua, Nicaragua. Guillermo Vargas (Habacuc). Costa-riqueny de naixement, lliga un gos rescatat d'un suburbi de Managua a la susdita galeria, amb la intenció teòrica de deixar que l'animal morís d'inanició. Alguns diuen que el gos estava ben alimentat, altres fonts comenten que el gos va morir pel seu estat precari i d’altres que el gos va escapar per tornar al seu entorn. Defensors d’Habacuc questionen la moral del públic que veient com infinitat de gossos moren de fam als carrers s'escandalitzen quan el mateix animal mor en una galería. És un fet que les imatges del ca demostren que no estava passant unes bones vacances.

Exemple 2

Any 2006. Museu Reina Sofia, Madrid, Espanya. Jordi Benito un clàssic de l'art conceptual català dels 60 ens mostra en un vídeo de 53 minuts, entre d'altres subtileses, la mort a cops de martell d'una vaca. Reina Sofía que projecte aquest video va rebre una denúncia per part d'Amnistia Animal de Madrid, per projectar aquest video. Posteriorment el consell d'Arts Audiovisuals va treure un comunicat en defensa de "la llibertat creativa".

Proposta: Tornar a fer-se les mateixes preguntes i comprovar la puntuació ...

Què passa si el sumatori segueix sent el mateix?, No tinc remei? Com sempre davant d'un problema tenim una solució.

Segueixes insistint que vols manipular el destí i experimentar amb la vida de l'home, animal o cosa? En aquests casos, es pot seguir el model de ...

Chris Burden, performer subversiu i activista contra "la vida és així, no l'he inventat jo":

• Any 1971 Universitat de Pomona California USA. Five Day Locker Piece, per la seva tesi de final de carrera, es tanca cinc dies en la seva taquilla de la facultat. Avui és professor titular de càtedra a la mateixa entitat.
• Any 1971. F Space de Santa Ana California, USA. Shoot. Una col.lega li dispara amb una carrabina en un braç. Chris va necessitar un psiquiatre després d'aquella acció.
• Any, 1972. Autopista. California EUA. Dead man. L'amic Burden, es fica en un sac i senyalitzat per dues balises aguanta 15 minuts sobre la calçada. El tràfic no va ser tallat. Un camió va estar a punt d'acabar amb la seva carrera.
• Any 1973. Through the Night Softly. El performer amb el seu tors nu i arrossegat pels braços va passejar el seu cos sobre un garbuix de vidres trencats.
• Any 1974. Speedway Avenue in Venice, California, USA. Trans-Fixed took place. Dos claus van travessar les seves mans a cops de martell. Va ser crucificat a la part alta d'un WV escarabat. El cotxe va ser posat en marxa tres minuts encara que mai va sortir del garatge. Avui les relíquies són objecte de culte en un museu.

És fàcil entendre perquè va deixar de fer aquest tipus d'accions en el 77 i recorda si t'agrada el Hard, recorre sempre a l'autoconsum.

Nota: en aquest consell no qüestionarem-definirem que es pot entendre per art. La resposta busca-la el teu interior.

I per acabar repetim junts.

Jo, alucino! Bip, bip, aparentment, penso que vull ser un creador treballant, o no, ho juro del blanc al vermell cadmi, aquí mateix, d'aquesta manera i assaborint, m'entens?.