Però per començar us faig una recomanació explicita i directa, no intenteu ser coherents, perquè tius més intel·ligents i amb més temps disponible que vosaltres van acabar morint en l’intent.
La coherència és una malaltia que t’avoca a l'esgotament emocional. Pensa amb Nietzsche que va acabar amargat, o Sèneca que es va suïcidar o Rousseau abandonant la seva prole.
Es pot ser incoherent per voluntat pròpia, però ... coherent?
Com us deia, la coherència és una malaltia i és una malaltia que deixa seqüeles. Us ho adverteixo, si no voleu entrar a les 3 dimensions psicoconceptuales de la síndrome de la coherència, oblida-la, o acabareu despersonalitzats, insatisfets o cremats.
Per una millor comprensió il·lustrarem el consell amb un exemple extret de la vida real:Imaginem al clàssic "coherent" que decideix convertir la seva dieta vegetariana en un discurs vital. Algú ens afirmaria ...
-Jo sóc coherent i la meva opció és ser vegetarià, no menjaré res que tingui ulls.
Traslladem aquest pensament a la nostra nevera i afirmem:
- De segur, que els pits de pollastre que compro plastificats, tindran combluterol però no tenen ulls.
Algú Contraposa, amb un lleuger somriure d'indiferència prepotent:
- Res que tingui o hagi tingut ulls.
En aquell moment corprès elimino de la meva piràmide alimentària a les sardines en llauna, als saborosos talls de pernil de 5J i així fins arribar a les croquetes de pollastre que feia la meva mare...
… poso el cap cot i decideixo retirar-me de la dialèctica, però ¡valgua’m déu!, què tinc davant dels meus ullets?
- I les sabates estan fetes amb vaques cegues? No seria millor que portessis Katiuskas?
… poso el cap cot i decideixo retirar-me de la dialèctica, però ¡valgua’m déu!, què tinc davant dels meus ullets?
- I les sabates estan fetes amb vaques cegues? No seria millor que portessis Katiuskas?
El més coherent és saber qui ets i quin és el teu nivell d'incoherència i si després d'haver llegit aquest consell, vols seguir la quimera de la coherència. Ànim!, simplement ànim!.
Si pel contrari, segueixes creient en el projecte de ser un creador, repeteix amb mi:
Bip Bip, vull ser un creador, o no, ho juro per el roig cadmi, m'entens?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada