12. RecOrds FutUrs

En aquest nou consell, parlarem sobre el nostre passat i de com una història personal allunyada de les convencions i de com el considerat èticament establert, pot canviar la percepció de l'obra i l'individu.

Per a això haurem de reinventar i com tota metamorfosi, patirem durant aquest transcórrer. Passarem de la imatge de peix bullit a la de creador amb arrasadora personalitat. Oblidarem la realitat dels nostres ancestres i li donarem l'esquena a una vida tranquil·la i sense ensurts. Morir per renéixer, així de senzill. N'hi ha prou amb escoltar a F. Nietzsche quan ens assegura que la mort és el pas necessari per assolir un estadi més elevat.

Hem decidit crear un nou concepte artístic recordant aquelles interessantíssimes perfomances dels anys 80, amb les que Nauman va discursejar sobre la identitat del JO. L'home vist per si mateix, per a reflectir el que veuran els altres. Per aconseguir-ho Bruce Nauman va inventar el Make-up art, nosaltres hem creat el Make-up-back art, que en una traducció matussera vindria a ser com l'art de maquillar el nostre passat.

Pensem que a través de l'experiència i els coneixements adquirits, l'individu/a construeix la seva identitat, per tant, si tenim pocs coneixements i una experiència patètica, poqueta cosa podem construir? Enfrontem-nos per tant a la realitat deixant el trist sudari de la vacuïtat, per convertir-nos en el messies de l'art.

Estructurarem el consell amb tres preguntes:

1. Per què un passat ocult és tan interessant?

2. Com maquillar el nostre passat per construir el nostre futur?

3. Què passa si descobreixen el pastís?

Analitzem primer perquè l'ocult és tan atractiu:

Utilitzem un símil de la vida diària ...

. Imaginem que un individu ensenya les seves vergonyes, obrint la seva gavardina al metro en hora punta, serà per l'excés o per les mancances, però la gent surt espaordida cridant andana amunt, corrent andana avall intentant trobar les escales més properes. No hi ha interès, si no hi ha secrets per l'ull humà.

. Imaginem ara un tipus ben format, la samarreta arrapada, comprimint el tòrax, s’intueixen moltes hores de gimnàs i l'orografia dels jeans ens fa pensar. El tipus llegeix un llibre força gruixut recolzat a la paret de l'andana, folrat amb un paper neutre que ens impedeix llegir el títol de l'obra. Definitivament, el que no es veu és infinitament més interessant que lo evident. Encara que el tipus porti un mitjó doblegat sota la bragueta, un munt de clembuterol en els seus músculs i les memòries d'Helena Francis enquadernades. La massa crítica de l'andana crida en el seu interior, em vull casar amb aquest home.

La primera reflexió per tant és que el passat, tot i maquillat, no s'ha de fer evident, l’hem de dosificar, crearà més interès i es multiplicarà el seu valor pressupostat.

Com maquillar el nostre passat?:

Utilitzem la paraula maquillar, per resumir el que pretenem. Maquillar és donar rellevància a aquelles característiques que necessiten una petita ajuda per a convertir-se en belles i tapar aquelles altres que no tenen solució.

Aquí es crea un punt d'inflexió, entre els que tenen alguna cosa a remarcar del seu passat o aquells que no tenen res. Per als primer endavant amb el consell, per als segons recomanem molta biblioteca, secció biografies de personatges famosos. Endavant! i si la lectura no és el vostre fort, recordeu que ara en totes les biblioteques hi ha departament visual.

A l'hora d'iniciar el procés, es valorarà tremendament una infantesa trista i pertorbada, una adolescència taciturna, un intermitent festeig amb la depressió i els estupefaents. També són molt desitjables els desenganys i si fos possible marques corporals i intents de suïcidi. Tot això ajudarà a conformar la imatge ideal de creador modelno.

Abans que comenceu a escriure'ns cartes del tipus, el meu pare treballava en un banc sempre vaig estar escolaritzat i la meva única marca és la de la vacuna de la poliomielitis..., pareu immediatament!. Per confeccionar un bon guió, simplement recordeu el Nadal, imagineu aquell arbre de plàstic doblegat a l'altell que no serveix ni per compost. En el vostre caparró comenceu a posar-hi pilotetes platejades, escuma sintètica, nanobombetes intermitents de tot a cent i paper d'alumini per cobrir el test de plàstic que el sustentarà. Què?, ara mola més?, i es tracta del mateix arbre, oi?. Doncs això ..., espavileu ràpid i aneu a buscar la vostra escumeta amorosa, les llumetes del vostre catàrtic estat d’ànim i les boletes de la vostra vida noctàmbula.

Què fem si es descobreix el pastís?.

. Ens podem trobar, fàcilment, en la situació que algú descobreixi que la nostra història és més falsa que un duro sevillanu. Estem al final d'un carreró sense sortida?. Molt al contrari, en una situació de crisi, un bon discurs és la millor defensa i un contratemps com aquest podria representar un nou triomf.

Podem utilitzar un d’aquests dos discursos tipus:

- Nego la meva veritable identitat perquè d'aquesta manera expresso la voluntat de canvi. Només estic mostrant la meva insatisfacció davant de mi mateix i davant del món.

- No nego la meva realitat només m'enfronto a ella. La màscara només és un escut que em protegeix a la vegada que amaga les meves debilitats.

I per acabar i no perdre els bons costums repeteix amb mi:

Bip, bip, aparentment vull ser un creador treballant, o no, ho juro del blanc al vermell cadmi, aquí mateix, d'aquesta manera i assaborint-ho, m’entens?.