4. Els grisos, estan entre nosaltres

Hem après, a tenir una bona actitud i sabem que volem ser Creadors. Ara coneixerem quelcom més, hem d'allunyar-nos del Gris!
Ostwald i Newton van parlar d'efectes espectrals, però cap ens va enraonar del gris. Per què?, senzill..., el gris és una pura transició, és un intent anònim, és el que no arriba, o sempre li falta.

Si el fem servir com adjectiu, obtindrem interessants significats. Si diem avui és un dia gris, ens imaginarem enganxats al coixí, negant l’obligació de llevar-nos i ficar el peu en terra, damunt la freda rajola, sabem per les estadístiques que no tothom té parquet. Si diem aquest home és gris, traslladem l'avorriment cromàtic a la condició humana. És cert que si parlem de matèria grisa, ens referim al cervell, però és ben sabut que posseir aquest òrgan no ens dota ipso facto d'intel·ligència.

Rick li va dir a Ilsa a Casablanca, els alemanys anaven de gris i tu anaves vestida de blau. Sobren els comentaris i ara ...

...Imaginem a Bruce: ell està en Jungla de Cristal 25.3, les seves galtes estan vermelles i rebufades, la seva samarreta imperi estripada deixa entreveure el pectoral suat i un tic tac persistent, delata la bomba de rellotgeria que ens ha deixat el dolent de torn. El dramatisme es palpa i un escombrat ens porta des de les seves mans, que fermes aguanten unes tenalles, a la seva espatlla que pressiona un mòbil contra el pàmpol de l’orella. Bruce pregunta..., quin cable he de tallar?, quin? .., el gris clar..., el gris més fort o el que és encara és una mica més fort? i ..., yippie - ki yay, ... PUFF PAFF !!

I quan comenceu a percebre el perill del gris i dels grisos, vull que repetiu amb mi ...
... Bip, bip, vull ser un creador, t’ho juro pel vermell cadmi...

Fa temps em vaig adonar que els grisos ens envolten, estan entre nosaltres. Miro des de la meva taula de despatx, giro el cap a la dreta, i me n’adono que estem envoltats; són un exèrcit, els percebo i tinc por.

Invasion of the body snatchers de 1956, em va despertar les primeres sospites i hores d’imatges esfereïdores, retransmeses amb rigor per Iker Jiménez i la visita a blocs de qualitat contrastada, m'han donat les eines per confirmar que els grisos vénen de fora i que darrere de cada individu gris pot haver un alienígena, més concretament un gris del tipus – A, jo com sóc O negatiu, imagino en quedo exclòs.

Els grisos no voten, però no us penseu que són apolítics, és que no són d'aquí; tampoc reciclen, perquè poc els importa la salut del planeta. Recordem a la famosa policia del caudillo, eren les forces del costat fosc. Les seves vestimentes porten l’etiqueta de llunyanes constel·lacions. En l’entramat de l’ADN tots carreguen la mateixa informació genètica, se’ls menja l’enveja i són grimpadors per supervivència. És un fet que hem d'allunyar-nos d'ells.
Observem ara la seva tipologia: La fundació Quatre Sols després de donar-nos la "benvinguda al món real" els classifica com: Aeronians i Zeta Recticulum, entre d'altres.

La classificació a priori em sembla poc fiable, però el que em sembla més curiós és la relació escatològica d'aquests noms. No ens ha d’estranyar, doncs, que els grisos siguin personetes perilloses i tèrboles, el gris s'acumula al coll de les seves camises.

El meu consell d'avui és que tingueu els ulls ben oberts. En la ment d'un gris no rau la llavor de la creació, ni tan sols el projecte germinat de semblar un creador. Recordeu quan mastegueu una cruixent endívia, acte que no té res a veure amb ser vegetarià, que esteu fent un bé per a la humanitat, esteu menjant-vos una futura vida gris.

I per tant, si la teva matèria grisa et demana ser un creador i la bilis del teu fetge es remou cada cop que els flaires de lluny, et demano repeteixis fins l’avorriment ...
... Bip, bip .., vull ser un creador, t’ho juro pel vermell cadmi...