dilluns, 9 de febrer del 2009

7. Local vs global

Avui ens enfrontarem al tema global vs local, realitzant un comentari de text i plantejant el segon taller pràctic del curs.

Oblidem les esgotadores definicions de manual. Llegim el text i seguidament contestem les preguntes:

Monsieur X, ciutadà suís, fill d'una acomodada família de Ginebra, acaba de publicar la seva darrera novel·la, fifty-fifty. En acabar els seus estudis en una de les millors universitats de Ginebra, es va desplaçar a un petit poblet del Tirol suís i allà viu des de fa 15 anys. Sempre escriu històries que parlen del seu entorn, la seva darrera novel·la relata la turmentada història d'amor entre la filla d'un pastor i el fill d'un important banquer. Ell cobreix la seva aportació proteínica làctica amb la ingestió de tres Danoninos al dia, abans petit suisse. Monsieur X mai acceptaria mirar l'hora en un rellotge que no hagi estat construït en la seva rica nació i escriu sempre amb la ploma Montblanc que li va regalar el seu avi. Monsieur X, sempre ha escrit en anglès, qüestions del cosmopolitisme cerebral...
...A l'altra banda de l'Atlàntic Mister Y viu en un piset de Philadelphia amb la seva longeva Mare. Ella, ex hostessa nordamericana va quedar embarassada en una de les escales que el seu avió va fer a Berna, el pare procedent del cantó dels Grisons, va quedar marcat pel record d'aquella nit i va reconèixer la seva paternitat. Per això, Mister Y té la nacionalitat de la Confederació, que manté per qüestions snobs. Mai no ha estat a Suïssa, però sempre ha escrit en romanx, l'idioma del cantó del seu pare. Com ja hem comentat, Mister Y és un snob. La seva darrera novel·la, A pli tard, ara traduïda a 5 idiomes està tenint un inesperat èxit a USA. Mister Y ens explica com un jove d'un barri marginal de Philadelphia, adoptat per una família gitana, triomfa en la política hongaresa. Curiosament el mes passat Mister Y va rebre una carta del govern del Cantó dels Grisons on se’l convidava a un homenatge com a representant de la cultura de la nació.

  • Qui defensa millor els interessos i l'esperit cultural de la Confederació Helvètica?
  • Qui és més suís?
  • Quina obra està marcada pel fet diferencial?
  • Quina és l'obra més local i quina l'obra més global?
Intenta reflexionar sobre aquestes preguntes i arriba a les teves pròpies conclusions .... Nosaltres encara ho estem rumiant.

Per seguir amb el tema platejarem un taller pràctic: Es tracta d'una acció artística en lloc públic. L'objectiu és crear un espai crític entorn de la fragilitat del sistema financer. Et recordem que les accions artístiques no serveixen de res si no les pots immortalitzar, oblida't de l'efímer, si no et queda res, què vendràs després?, és molt més important aquesta reflexió que totes les anteriors.

Taller numero 2 o "la estampeta".

Material necessari:
  • Un bitllet de mil pessetes tipus "reis catòlics" (dels que vam oblidar canviar quan va arribar l'Euro)
  • Una targeta american express gold d’aquestes que la financera t'ha enviat a casa en concepte de publicitat.
  • Un billet d'avió a NY.

Perfecte ja tenim el material,

Exercici 1

Afegim darrera un feix de papers de diari retallats a la mida del bitllet original. Ara torça la boca i surt al carrer. Agafa el metro fins al centre de la teva ciutat, fes ostentació del teu feix de bitllets i recorda, no deixis de torçar la boca. Aviat se t’acostarà algú. Ara has de ser creatiu, intenta encaixar-li per uns euros ... ¡ho hem aconseguit! Ara te'n vas de l'aeroport, no cal que torcis la boca encara. Agafes un avió a NY i et plantes al 727 de la 5 ª Avinguda. Mentre subjectes el feix de bitllets a la mà, veuràs que ningú se t’aproparà i ningú t'oferirà res a canvi, encara que torcis la boca.

Exercici 2

Torna a la teva ciutat. Agafa la targeta falsa i espera a les 10 de la nit. Surt a sopar a un bon restaurant. Sopa copiosament. A l'hora de pagar treu amb elegància el tros de plàstic amb el soldadet i entrega-li al cambrer. Quan es giri, pira el més ràpidament possible. Tornem a l'aeroport i ens dirigim novament a NY, aquesta vegada al Soho, allà acomodat en un restaurant de moda demana un exquisit sopar de disseny. Finalitzades la viandes, crida al cambrer i lliura-li la targeta, la llum tènue dissimula l'enganyifa i quan el cambrer afro-americà de 2 metres d'alt et dongui l'esquena, surt corrent.

Conclusions:

  • En els quatre casos hem volgut reivindicar la fragilitat del sistema financer.
  • Hem observat que si fem servir un llenguatge global, limitem el nostre nivell de públic.
  • Observem que la mateixa obra perd el sentit segons el tipus de públic.
  • Si en el darrer exercici has acabat amb la boca torçada, és que no has corregut suficient.
I una vegada més i per confirmar la nostra voluntat de ser un creador, repeteix amb mi:

Bip, bip, vull ser un creador, o no, ho juro pel vermell cadmi, aquí mateix, m’entens?