5. Llenguatge adequat, objecte i psicologia social

El nostre esperit creador incipient ens està demanant guerra, ens sembla patètic anar repetint: "volem ser un creador" i no veure res entre les nostres mans que ens faci pensar que ja ho som. Avui per tractar el tema Llenguatge adequat, objecte i psicologia social, proposarem un taller pràctic.

La psicologia social ens diu que no cal utilitzar un vocabulari tècnic o científic per descriure un objecte, una situació o una intenció, només és necessari utilitzar les dades adequades. La psicologia social equipara un signe a una dada i una paraula a un signe.

Per tant per a expressar-nos com creadors no serà necessari utilitzar un llenguatge intel·lectual, cinematogràfic o poètic, simplement haurem d'utilitzar un llenguatge col·loquial adequat.

Estudiem ara una frase a l'atzar ..., em caus malament

En sentit estricte veiem un cos caient sobre nosaltres, des d'una alçada considerable.

És una metàfora?

No, la frase només ens apropa a la realitat corpori-fàctica del sentiment referit.

En resumint, simplement estem fent referència, a perquè els que ens cauen malament són uns pesats. Així podem entendre que darrere d'una frase quotidiana hi ha molta més informació de la que a primera vista sembla.

Per entendre el concepte llenguatge adequat i objecte parlarem de poesia visual o poema objecte i per explicar aquests dos termes n'hi haurà prou amb l'exemple del taller que proposarem.

Recorda abans de començar i repeteix ...,

... Bip bip, vull ser un creador, t’ho juro pel vermell cadmi, m’entens?

Taller numero 1:

Per aquest taller utilitzarem materials que podem trobar per casa, en aquell calaix oblidat o en els armaris de la cuina.
Material necessari:

• Una pedra de les anomenades de riu de menys de mig quilo
• Un paquet de plastilina blau i un vermell.
• Un ganivet qualsevol.

Primer exercici:

Agafem fermament la pedra amb la mà a l'estil Hamlet, el tio del crani i les calces curtes, i mirem a la persona que tenim al davant. Si estem sols val un mirall.

I diem ..., se'm posa així quan et veig / te la poso així quan em veus.

Si analitzem la frase veiem que té una composició gramatical correcta i si busquem el subjecte veurem que és el·líptic, i ens preguntem:
Hem utilitzat el llenguatge i l'objecte adequats?

No!, En un plis plas hem buidat l'objecte de la seva capacitat poètica i l'hem dotat, ipso facto de la més suprema vulgaritat. Malament, malament, molt malament, acabem de convertir una pedra en un objecte groller.

Segon exercici:

Agafem la plastilina blava i n’arranquem un tros, i acariciant-la contra la taula amb anar i tornar de mà, de davant-enrere i enrere-davant, la convertim en un xurro. Amb el ganivet tallar tres o quatre centímetres i desar. Realitzem la mateixa operació amb la plastilina vermella i després de tallar-la, un centímetre més llarga, la guardem al costat de la blava. Agafem ara la pedra i afegim les dues salsitxes de plastilina enganxades a la part superior. Adherides al còdol, les dobleguem un pèl en forma de corba. Podeu seguir el nostre exemple:

Si observem ara l'objecte veurem que hem convertit una pedra en un cor petri. Ara agafem l'obra amb la mà dreta i diguem ..., el meu cor és de pedra.

Aspectes a observar:

• La plastilina de nova generació és de més qualitat que la de fa 30 anys.
• Decebuts, comprovem que el nostre objecte s'assembla més a una pedrota que a un cor insensible.
• Molta gent pensareu que el llenguatge del primer exercici és més encertat.

Ara reflexionem:

Qui heu optat pel segon exercici, enhorabona! heu entès la funció poètica del llenguatge i la càrrega metafòrica dels objectes. Podeu reflexionar sobre la capacitat dels recursos per aconseguir figures estilístiques. Haureu entès que per ser creadors podem utilitzar un llenguatge quotidià. Ara repetirem junts ...,

... Bip bip vull ser un creador, ho juro pel vermell cadmi, m’entens?

Als del primer, si aneu per aquesta línia creativa, és millor que amb les mans al clatell, us estireu a terra i reflexioneu 500 vegades. La creació encara està a les vostres vísceres, no progresseu adequadament.