0. Copy Is Right, de què és tracta?

Copy-is-Right no és ni una manifestació de drets ni vol ser una sentència magistral. …En realitat no sé que és. Sé que és un blog i com funcionarà, però el sentit potser el trobarem al final de “51 consells para ser un pseudo-creador”.

Jo, soc producte del plagi genètic. Vaig copiar les orelles del meu pare i el nas de la meva mare. Vaig copiar la lletra del quaderns de cal·ligrafia vertical Rubio i vaig copiar el teorema de Pitàgores de Pitàgores. Vaig copiar tot el que vaig poder a l’escola i vaig celebrar l'aparició de les primeres fotocòpies encerades que s’esvaïen en el temps. Vaig copiar de Durero la meva primera signatura, i vaig copiar els meus primers quadres de Matisse i Casas i copy & paste són els superherois de la informàtica. Nosaltres som allò que copiem.

I de sobte entra en escena Copyright; i els seus drets reservats i qualsevol difondre o publicar o reproduir sense consentiment…; I els drets d’autor y la propietat intel·lectual i les cruels patents i els cànons de reproducció i tot un regitzell de detalls hipocrites i poca coherència.I al àmbit de la creació estem cansats de sentir: faig un homenatge a Miró, ah sí!. Jo reinterpreto l'obra de Coubert o tinc referències picasianes i reminiscència de …. També es pot dir: fa fusió, utilitza el mestissatge; beu de l’obra de … o les seves fonts van estar i què més?, restilling, remake, i entraríem al mon del nomenclàtor anglosaxó que tant valor afegit aporta al mon del Copyright. i ara què fem? …

… jo ho tinc claríssim, JO COPIO. Si senyors jo cópio. Cópio el que m’envolta, el que visc i per suposat, copio el que envolta i experimenten els altres. I penso, que no soc menys creador que qui signa a peu d’obra amb un esplendorós ©. I com va dir Picasso “... copiar-se a sí mateix, és pitjor que copiar als demés. Això condueix a l’esterilitat”

En qualsevol cas, tota acció ha de tenir la seva mida, i les llibertats han d’estar encerclades per l’autocontrol, l’autocrítica i el respecte cap a la voluntat dels demés. En un estat de dret és imprescindible el respecte a les normes, és lícit intentar millorar-les o canviar-les, però és deslleial per a la resta de la societat no complir-les.

I de la ©, no sé que puc dir?, Pot ser, representa l’espirit del ©apitalisme, i no la “C” de la creació. És un fet que el cercle defineix més a qui paga, que a qui ha creat. Per tot això que mori el Copyrigth i VIVE LE COPIE!.

I sense voler profunditzar més en aquest argument i amb la clara intenció de banalitzar la còpia, poso al mercat un nou curs, basat en la còpia i la pirateria, en tot allò fals i en l’aparença.

“51 consells per a ser un pseudo-creador i dos Annexes”.

El curs, serà totalment gratuït, es podrà copiar, plagiar i utilitzar a gust del consumidor. El blog desapareixerà amb l’últim annex. La seva data de caducitat haurà arribat.