dilluns, 19 d’octubre del 2009

14. Mr Potato i les 3 InTel

No, no dedicarem aquest consell al famosíssim personatge Mr Potato Head. Puntualitzant això de famós ..., Mr Potato té més de 2.050.000 resultats a Google, no tants com Silvio Berlusconi amb 10.500.000, però bastants més que Joan Miró que té 1.640.000 o Juan Múñoz amb 312.000 o el pobre Miquel Bauça amb 32.500, per nomenar alguns. Sabent que entrem en contradiccions, intentarem aprofitar la fama de Mr Potato per captar seguidors dins dels seus fans.

Davant d'un individu que creu que una fal.làcia és una marranade espanyola, pensem, aquest tio és ximple. El tipus no té per què ser límit senzillament és poc intel•lectual. Escoltem un subjecte que li diu a un col.lega "sortim de farra, agafem un pet de collons i pirem a rular per la ronda amb el troç de carro”. L'altre contesta sense dilació, "Tu estàs turrat?" Del primer desconeixem el seu Coeficient Intel.lectual, però no podem negar que el segon és un tipus intel.ligent. Pensem que és més intel.ligent estimar bojament que odiar, tornant a les marranades espanyoles estem davant d'una fal.làcia,perque les dues situacions desactiven les mateixes àrees de l'escorça del cervell, és a dir que l'amor i odi ens fan menys intel.ligents per igual ...

Processos cognitius, intel.lectualitat, coeficient intel.lectual i intel.ligència ..., què té a veure tot això amb la capacitat creativa?

Per intentar aclarir aquest maremàgnum de conceptes, parlarem sobre la intel.ligència, el coeficient intel.lectual i la intel.lectualitat plantejant un nou taller i uns petits apunts científics.

Taller número 3 "Marxant, una de patates"
Materials:

Utilitzarem per a aquest taller dues patates de mides dispars. També ens farem amb diversos paquetets de la socorreguda plastilina de colors, per exemple, vermella, blanca i blava.

Amb la plastilina modelar quatre manetes de la mateixa mida, dos nassos, quatre sabatotes, quatre orelles, dos llavis i quatre ulls.

Tenim un tubercle gran i un altre petit (segur que Epi i Blas ho explicarien millor que nosaltres però heu de fer un esforç), també tenim un destripament anatòmic forense en plastilina.

Seguim amb la segona part de l'exercici: Agafem l'hortalissa gran i la comencem a humanitzar, li posem les orelles a cada costat d'un imaginari meridià, li enganxem les mans just per sota dels pàmpols, la situem ara sobre els dos sabatots, li posem ulls, li enganxem el nas i finalment els llavis. Si teniu dubtes de la situació de cada element, sempre podrem recórrer a un mirall.

Ara mentre una patata amb cara, peus i mans ens mira, agafarem el tubercle petit i el sotmetem al mateix ritual.

Qüestionari sobre el taller. Marca amb un cercle la resposta més adequada:

1. Mirant la patata gran, què tenim davant dels nostres ulls?

a. ¡RENOI! si és Mr Potato Head
b. Tinc una patata grotesca i patètica
c. Una patata menys per menjar
d. Una representació metafòrica del coeficient intel.lectual, la intel.lectualitat i la intel.ligència.

La resposta correcta és la D.

2. Amb la patata petita, què hem sentit mentre la decoràvem?

a.Hem notat que estem perdent el temps, poguent estar en un baretu prenent unes canyes.
b. Tinc dues patates grotesques de diferents mides.
c. "Oh no! No em caben tots els accessoris humanitzant ".
d. Caram! Si és Mr Potatin Head

La resposta correcta és la C.

Però què tenen a veure dos patates dispars plenes de plastilina amb els tres intels?

La mida de la patata representaria el coeficient intel.lectual, com més fècula més coeficient intel.lectual. Madame Curie seria una gran patatona. Estem davant d'un concepte mesurable ... per tant, què li passa a la patata petita? .

No volem respostes obcecada tipus: la meva patata petita no té mans o la meva no té ulls. La resposta ha de ser ..., la nostra patata petita té menys coeficient intel.lectual.

Què implica per tant la mida de la papa?

Una patata petita té menys superfície per omplir-la de plastilina. Els accessoris de plastilina representarien el bagatge intel.lectual, els coneixements acumulats, els processos cognitius i tot allò que aprenem. Imaginem una estanteria, com més llibres, més nivell intel.lectual.

És per tant necessari ser una patata gran, carregada de plastilina de colors?

És clar que NO gent, l'important no és ser una gran patata, ni estar de plastilina fins a les celles, l'important és tenir intel.ligència. I què és tenir intel.ligència?

De què serveix ser un intel.lectual si no sabem utilitzar els nostres coneixements? L'important és rendibilitzar els nostres coneixements, saber prendre decisions, ser capaç de reflexionar, poder discutir. Ser intel.ligent no requereix tenir molts coneixements enciclopèdics, sinó ordenar eficientment els que tenim i utilitzar-los de forma àgil.
Aprofita al Mr. Potato o la Ms Potatona que hi ha en tu, a través de la teva intel.ligència.

I ara la pregunta del milió: ja sabem quin nivell de fècula tenim i amb quina quantitat de plastilina comptem, sabem també com utilitzar tota aquesta massa de colors, és doncs possible ser un creador simplement sent intel.ligent?

No és tan senzill ...

Creativitat i intel.ligència estan relacionats amb pensament vertical i pensament lateral
  • vertical: Respostes correctes a partir de coneixements concrets. Estem parlant de lògica tradicional i mètodes racionals.

  • lateral: El "lateral thinking" ens permet més receptivitat cap a les idees noves, ens dóna peu a saltar de nivell, tendeix a les solucions més inversemblants i crea la capacitat per plantejar solucions diferents a les lògiques. ...

...Mentre picava tecla a tecla el consell, l'autor ja tenia importants dificultats per mantenir les parpelles oberts i el seu cap oscil.lava sincopadament. El nivell d'ensopiment que li va produir aquell post era evident ...

I ara un apunt científic. Doctors estrangers van descobrir que el cor té unes 40.000 neurones i els intestins diversos milions. Això ho explica tot. De vegades pensem amb el cor i moltes altres amb la part final de l'intestí.

Repetim junts: ¡Alucino! Bip, bip, aparentment, penso que vull ser un creador treballant, o no, ho juro del blanc al vermell cadmi, aquí mateix, d'aquesta manera i assaborint-ho, m'entens?.