ANNEX 1: POst MorTen

Benvolguts alumnes i seguidors, la primera etapa de consells ha mort, visca la segona etapa. No volem plors, ni sanglots, ni desencant. No desespereu, perquè avui donem inici a un nou apartat de consells: el context i la creació.

No podem oblidar que quan alguna cosa arriba al seu final, apareix la inquietant figura de la mort, per certificar la desaparició. Per això hem decidit dedicar-li aquest primer ANNEX a la mort, com a colofó al primer bloc de consells i com a pròleg a la segona i més rellevant part del curs.

Com exercici pràctic, complement de la teva formació, hauràs d'utilitzar les següents paraules per omplir els espais buits que trobaràs en aquest Annex I. Milloraràs el teu lèxic i donaràs vida a paraules gairebé en desús. (1) pertorbats, (2) Impostors, (3) Merda.

La Parca, Calaca, Azrael ..., sota un munt de noms i la mateixa mala llet, la mort ens acompanya des del mateix moment en què naixem, siguem creadors o simples mortals. Deia Freud que "la mort no és això que està més enllà de la vida, sinó allò que roman indefectiblement unida a ella".

Tot i assumida la seva existència, la major part de la societat li donem l'esquena, com si es tractés d'un esdeveniment aliè a nosaltres. Camus a "El mite de Sísif" ens descriu així aquesta situació "... no es sorprendrà massa davant el fet que tothom visqui com si ningú ho sabés".

I encara que banalitzem el seu nom quan diem que estem cansadíssims o que estem farts d'algú o que hem guanyat una partida..., la mort ens terroritza. Serà perquè no la coneixem?, Serà perquè no coneixem el que hi ha després?, Serà per la litúrgia del comiat?, Serà perquè l'emoció i el risc tenen un límit?, Serà perquè està relacionada amb la decadència , la malaltia i el sefiní definitiu?

Tot i no haver resposta certa, hi ha grups, persones i tribus que semblen viure allunyats d'aquest temor generalitzat. Excepcions:

. (a). Determinats gremis fan ostentació del seu amor ferri per aquesta intangible dama i la converteixen en himne corejat a pas lleuger darrere d'una cabra (llegir amb deteniment la tornada d'aquesta cançó)

... Por ir a tu lado a verte,
mi más leal compañera,
me hice novio de la muerte,
la estreché con lazo fuerte
y su amor fue mi Bandera.

No és el lloc adequat, ni el moment oportú per fer un comentari de text o per analitzar la qualitat poètica, però el cert és que sobre aquests subjectes només podem dir que són uns _ _ _ _ _ _ _ _ _ _, de segur ningú vol a aquest personatge de parella formal i si no per què corren tot el dia aferrats a una escopeta?.

. (b). Personatges històrics, com Sor Teresa de Los Andes acabava un dels seus discursos visionaris dient "... Vull ser hòstia pura". Expressions semblants les utilitzo jo al cotxe.

. (c). Per últim esmentar als Trausis. Ens explica Heròdot que davant d'un nounat es donaven grans laments, cantant els molts mals que l'esperaven en el transcurs de la vida. Pel contrari en la mort d'algun d'ells, donaven mostres de content. En definitiva una tribu _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.

Retaule Major del Porc Destí

Oblidades les pors i les excepcions, el que ens ocupa de la mort en aquest annex I, és la seva utilització per totes les disciplines artístiques possibles. La pintura ha abusat d'ella, la poesia ha arribat a la sobredosi, els escenaris de teatre estan plens de cadàvers i que podem dir del cinema que sempre ha matat alegrement.

"Just What Is It That Makes today's death So Different, So Appealing?" O dit d'una altra manera què és el que fa a la mort d'avui en dia tan diferent i tan atractiva?

Potser la resposta estigui en l'inexplicable del fet, en el fort caràcter oníric imprès al llarg de la història, en l'atractiu de la iconografia creada al voltant del mite, en el fantàstic de la figura, en la passió pel desconegut, en els bonics cadàvers o en les interminables malves. El fet és que la mort, de la mateixa manera que ens acompanya des que naixem, forma part del món de la creació des que el món de la creació és món.

Té per tant sentit obsessionar-nos amb una pregunta que no té resposta?

La mort és l'únic acte, des que vam iniciar el nostre camí com a éssers vius, que no requereix cap esforç. Res està escrit en el nostre destí de forma més clara. Un dia o altre morirem. Per tant et convidem a creure en l'oportunitat de viure. Cal preguntar-se per què, els humans en la capacitat d'exercir la seva llibertat creativa, la poden utilitzar per executar la seva pròpia mort?. Assumeix que morts no crearem res més enllà que mala olor.

L'home no està educat per enfrontar-se a la frustració i això que vivim en un transcórrer ple de fracassos. Per això oblidem totes les preguntes, bé, oblidem les possibles respostes. Convisquem amb la realitat que suposa saber que morirem i utilitzem a la mort com a simple inspiració. Utilitzar la mort com a model és tan lícit i nutritiu com escriure sobre pollastres a last. Intentar aprofundir en el més enllà pot ser tan creatiu o ruïnós com ser assidu del Bingo.

... Però si definitivament arrossegat per la insostenible lleugeresa del ser, et veus empès a un final cert, si influenciat per frases com "viu ràpid i deixa bonic cadàver" decideixes deixar-nos; si l'atenció mediàtica de la teva obra creativa no és prou apocalíptica i necessites més i definitivament optes per evitar el teu futur ...

... Ja ho saps, la resposta hauràs de trobar-la en el teu interior.

Per acomiadar-nos només recordar a Victor Hugo que va comparar la mort amb la bellesa, "La mort i la bellesa són terribles i fecundes". Nosaltres l'adjectivarem amb una sola paraula: La mort és una sobirana _ _ _ _ _ _.